no s'establí, també a Càller, un altre religiós d'origen italià, l'escolapi Chiesa, que començà a impartir tot seguit l'ensenyament de la nova llengua. Ara bé, no només el seu ajudant, el pare Aquarone, va veure la seva obra obstaculitzada pels jesuïtes sards, sinó que ell mateix va haver d'entornar-se al continent l'any següent a causa de l'animadversió amb què els seus confrares l'havien rebut (Palmarocchi 1938, 98).
Altres proveïments que s'aplicaren per tal d'accelerar la penetració de l'italià a Sardenya foren l'intercanvi d'estudiants sards amb altres de piemontesos; l'obligatorietat per a franciscans i agustins d'enviar llurs novicis a estudiar a Itàlia; i, lògicament, la difusió de gramàtiques italianes.
El 26 de juliol de 1726 el pare Falletti anunciava que havia preparat la traducció d'una gramàtica castellana a l'italià (FALLETTI 1726) i que n'havia encarregat la publicació a P. Bosso, impressor de Càller[1]. Les il·lusions posades damunt d'aquesta gramàtica, però, foren clamorosament decebudes: a les escoles la comentaven en castellà, i amb tan poc d'encert que de seguida fou bandejada. L'any 1731, segons documents de l'època, la gramàtica del pare Falletti encara no s'havia difós a Sardenya de manera satisfactòria (Filia 1929, 48).
Serà útil de comprovar, gràcies a la transcripció d'una carta de Víctor Amadeu II al virrei marquès de Castagnole, datada el 30 d'octubre de 1731, quins continuaven essent els objectius lingüístics de la política sabauda a Sardenya, quins els mètodes que hom havia decidit d'aplicar i quina, en definitiva, la relació que es desitjava respecte a la tradició imposada pels virreis anteriors:
"Lo studio vostro principale sarà di seguire in ogni cosa la traccia, che vi hanno lasciata li spagnuoli da Carlo II indietro. Perciò usando nel parlare la lingua italiana vi valerete della Spagnuola nello scrivere, seguendo anche il Cerimoniale, che vi troverete in uso, senza però lasciare di coltivare il progetto, che il Barone di S. Remy di concerto col Procuratore Falletti ha introdotto, ed è stato proseguito dal Marchese di Cortanze, cioè di stabilire a poco a poco, e per mezzo di maestri, che sono venuti in codesto Regno, l'uso della lingua italiana, sì nel parlare che nello scrivere. Avvertirete tuttavia che non avendo noi animo di abbolire costì l'uso della lingua spagnuola, ma solamente di dare campo d'imparare l'Italiana a quelli che
- ↑ Com que Pedro Bosso va fer notar que l'any 1723 ell mateix havia comprat el privilegi per a la reedició d'una gramàtica espanyola i que, per tant, perdria diners si l'italià esdevenia llengua obligatòria, Falletti li va respondre que el virrei pretenia només que l'italià servís per a relacionar-se amb els funcionaris durant llurs primers temps a l'illa (ARCE 1960, 130).
