Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/3

Aquesta pàgina ha estat revisada.

pocs anys l'únic text seu conegut: ben poc si tenim en compte el volum de la seva poesia inèdita, escrita en català, sard, castellà i italià.

 És ben rica, alhora, la documentació general -també inèdita- referida al nostre autor i que ens ha de permetre la reconstrucció tant de la seva vida com de l'ambient cultural en què es formà. D'aquesta manera, paral·lelament a l'estudi de la seva obra sembla d'indubtable interès la descripció de l'abundant documentació que ens recorda el seu itinerari professional i -gràcies a un epistolari excepcional- també familiar i literari. Finalment, l'anàlisi de documents tan significatius com l'inventari dels seus llibres, per exemple, ens ajudarà a completar el marc cultural del nostre autor.

 L'estudi d'un cas tan singular com el de Bartomeu Simon, prolífic escriptor en català a l'Alguer del segle XVIII, ens oferirà sens dubte més motius d'interès sota l'aspecte cultural que no pas l'estretament literari. En efecte, la seva poesia és d'una pobresa que no en justificaria l'edició si no fos perquè es tracta d'una veritable excepció dins del panorama literari català del segle XVIII. I assoleix un relleu indiscutible si comparem l'actitud lingüística i literària que Bartomeu Simon exemplifica amb la dels menorquins Joan Ramis i Antoni Febrer o la dels autors que adaptaren l'estètica neoclàssica al vers català del Rosselló del període.

 Bartomeu Simon redacta la seva obra influït per tres corrents que seguirà d'una manera o altra segons la llengua que utilitza: la tradició poètica popular -o sigui catalana, a l'Alguer-, el barroc d'origen castellà i el neoclassicisme arcàdic de matriu italiana. I és sens dubte interessant de comprovar que l'Alguer, a l'hora d'obrir-se a la nova estètica neoclàssica, coincidirà amb els altres dos territoris de parla catalana que durant el segle XVIII havien perdut la dependència directa de l'Estat espanyol -Menorca i el Rosselló. Tant el grau d'assimilació d'aquesta nova estètica com el nivell literari allunyen de manera indiscutible, per exemple, l'obra de Salamó i Gelabert i de Joan Ramis de la de Bartomeu Simon i situen l'alguerès en una dimensió literària marginal. Però el fenomen existeix, i serà enriquidor l'estudi de la realitat política i cultural que va permetre de manera simultània el conreu literari del català a l'Alguer i la penetració de l'estètica arcàdica.

 Al nostre treball, per tant, resumirem breument la història de la Sardenya del segle XVIII i primers anys del XIX per tal d'introduir un dels principals capítols de l'estudi: l'ambient cultural sard i alguerès després del Tractat de Londres, o sigui a partir del moment en què l'illa va entrar definitivament sota l'àrea d'influència italiana. La reconstrucció de la biografia de l'autor, intensament lligada a la vida política del seu temps, i l'anàlisi de la seva formació cultural ens permetran de comprendre l'abast real de la seva obra en català, l'edició íntegra de la qual presentem a la segona