cessió de Sardenya al Piemont obligaven les autoritats sabaudes a respectar els antics costums i a perpetuar els privilegis que vetllaven pels interessos de les classes més acomodades.
De manera coherent amb llur prudent política inicial, per tant, els piemontesos no van voler canviar els costums lingüístics a Sardenya, si més no fins que llur domini a l'illa no s'hagués consolidat. La nova administració, així, va continuar emprant el català i el castellà a tots els actes públics de la vida política. Víctor Amadeu II, per exemple, informava de la següent manera el baró de Saint Rémy pocs dies després del seu nomenament:
"Il linguaggio ordinario pratticato ne' Tribunali per gli ordini, è lo Spagnuolo, od il Cattalano. Nelle Città, e luoghi però, ove é qualche commercio, viene inteso, e vi si parla eziandio l'Italiano".[1]
L'italià era, efectivament, una llengua pràcticament desconeguda. De fet, només hi havien tingut contacte aquelles colònies d'immigrants fonamentalment genovesos que, durant l'anomenada tercera fase de les relacions comercials entre Sardenya i Ligúria, corresponent als segles XVI i XVII, s'havien establert a l'illa, tot aconseguint de penetrar en els sectors comercials i administratius més cobejats. Això va permetre que es desenvolupés una classe de mercants genovesos que gaudien d'una forta presència a les ciutats,[2] tal com assenyalava el comptador general Fontana en una carta firmada l'any 1720:
"La popolatione di questa città [Càller] giungerà nello stato presente ad anime venti mila, e li mercanti e negotianti in essa sono per la maggior parte forastieri, massime genovesi" (La Rocca 1905, 198).
Pel que fa a aquestes colònies, continuant amb l'estudi de la correspondència oficial, el virrei marquès de Cortanze escriurà l'any 1732:
"Vennero con debolissimi capitali per esercitarvi il negozio e mercatura, ed avendo avuto propizia la sorte vi hanno poi fatto qualche progresso, sebene oggidì il tutto è in decadenza" (La Rocca 1905, 198).
- ↑ "Istruzioni al viceré", del 21 de maig de 1720, dins LODDO 1934, 13.
- ↑ A l'ASC, Intendenza genenerale, "Diplomi. Carte reali, patenti, privilegi", lligs. 40-44, i "Patenti regie e regi impiegati", lligs. 50-55, és freqüent de trobar, copiats en registres del segle XVIII, sol·licitus de ciutadania firmades per comerciants genovesos que pretenien d'operar a Sardenya.
