Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/221

Aquesta pàgina ha estat revisada.

com trínan las bellas mèrulas,
com radóblan lus canaris.140

XXXVI Mira-ta las cardaneras,
vardarols y passarels,
lus pinzans y las calàndrias:
qui acentus fórman tan bels.144

XXXVIIMira-ta las filumenas,
patittas, sí, ma grassiosas.
Benquè siguin de veu tènue,
són suaves y més pressiosas.148

XXXVIIIMira-ta, benquè de invern,
aquell pardal de veranu
que, si bé lu tens sia rígid,
té'l sou cantar soberanu.152

XXXIX Mira-ta lus russiñols:
am a qui gala y primor
sa pressían éssar lus únics
que tenghin lu cant miglior.156

XLMira-ta las llugaretas
qui amablas en lu sou cant,
que fórman tanta armonia
que no són sinó un aspant.160

XLI Mira-ta tots lus pardals
en lu cantar celebrats
y veuràs am a qui empeñu
sa són de festa pusats.164

    139. mèrulas: 'merles' (log. merulas).
    141. cardaneras: 'caderneres' -veg. MANUNTA 1988-1991, I, 173, n. 91- (camp. cardaneras). El DCVB, II, 809, recull també aquest terme, registrat a Cullera.
    142. passarels: 'passerells'.
    145. filumenas: 'tallarol' (log. filomena). Veg. MASSALA 1808, 100: "Uccelli a becco gentile: il Capinero (che i Sardi chiamano Filomena e Conca de moru)".
    150. pardal: 'ocell en general' (veg. MANUNTA 1988-1991, I, 173, n. 113); veranu: 'primavera' (log. beranu, 'primavera', a partir del cast. verano, 'estiu').
    157. llugaretas: 'llucaretes'.