senza llanzà una llàgrima.
Tot és gioc y tot és risa.112
XXIXMira-ta'l bé y apenta-ta
si has vist altru echissu igual,
si i pot aver pintor cèlebre
que fassi un retrattu tal.116
XXX Mira-ta, en fi, quant pots veura
en lu diví Naximent.
Tot és aspant y milacra
que turba lu antaniment.120
XXXISapis que és tot misteri
divinament revelat
per benefissi del omma,
que·l llibra del sou pecat.124
XXXII Diu-ma ara si tenc rahó,
pàtria astimada mia,
per dar-ta un felís anunzi
de la més bella alegria.128
XXXIIIY, si no vulgessis creur-ma,
mira lus quatra elements
com tots uffanus s'aprècian
dunar señals evidents.132
XXXIV Mira, pués, parlant de l'ària
cumpresa al cel, que és primer,
com té al present lus vulàtils,
que sol veura'ls fan player.136
XXXVMira, dic, si vols dascreur-ta,
com càntan lus solitaris,
113. apenta-ta: 'atura't a pensar' (a partir d'apentar-se, 'entretenir-se'; log. appentare).
119. aspant: 'admiració profunda' -veg. DCVB, V, 376- (sard com. ispantu).
138. solitaris: sardisme per 'merles blaves' -veg. MANUNTA 1988-1991, I, 172, n. 87- (sard com. solitarius). Veg. també MASSALA 1808, 100: "Al Solitario Sardo convengono ottimamente l'espressioni dolenti del Reale Salmista"; i a la mateixa pàgina: "Il Dicembre è per una porzione di questi tordi il tempo più gradito a motivo, che vanno a trovare gli uliveti, ove il Solitario, la Calandra, i Tordi ed i Merli mantengono un pieno concerto").