perchè·l gastu era subrat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.124
XVIIGià pott saber, misenyor,
che faltant lo cap de casa
tots ordénan, cada u y nasa
y no se osserva rigor. 128
No avent amor ni timor
encara l'orde és mudat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.132
XVIIIMisenyora s'és fiada
ara d'u, ara d'un altre.
Algú de mi més escaltre
l'avrà tal volta engagnada, 136
y axí la casa és anada
com see che l'han informat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.140
XIXMe chexiava a misegnora,
le dieva lo que passava.
A les voltes m'ascultava
y que remediat lu fóra,144
ma una serta servidora
me feva sempre enculpat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.148
XXElla sempre am a bonesa,
dunant a totts massa crèdit,
moltes voltes en descrèdit
ha pusat la mia esatesa. 152
Però yo, ab gran firmesa,
lo meu honor he guardat.
O qu·és l'infern congiurat,
127. y nasa: 'hi fica el nas' (a partir de nasar, 'olorar').
135. escaltre: 'espavilat' (it. scaltro).
