Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/172

Aquesta pàgina ha estat revisada.

[1]

[Càller, 1811. La següent poesia correspon també a l'any 1811 tal com es desprèn del v. 29, on l'autor fa dir a "Alexu" que "Sem già sinch aygns esperant" el retorn a l'Alguer de Bartomeu Simon, que s'havia traslladat a Càller el 24 d'agost de 1806. Ens ha arribat en dos esborranys: A, que seguim per a la nostra transcripció per tal com és més complet que no pas l'altre, tot i que les cobles I-VIII hi apareixen ratllades; i B, sense el respost, on són copiades, plenes de correccions, les cobles I-IX i encara una tercera versió, definitiva i sense cap correcció, de la cobla III. Tots dos esborranys, a més de les lectures ratllades o substituïdes, presenten correccions posteriors, de caràcter gràfic, que per llur interès reportem fidelment. Veg. el Text 5, que compta amb el mateix respost que el present]

Per lo retart del retorn de D. Bartomeu Simó de Càller al Algher, Alexu seu servidor le fa la següent

Canzó


IMisegnor, abisumeu
que de Algher s'és olvidat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.
4

IIJo comens, si no s'enfada,
en fer-le la relassió
de quanta tribulassió
sa ausènzia nos és costada.8
Cada dia és suspirada
perquè òrfans nos ha dexiat.
O qu·és l'infern congiurat,
o qu·és volontat de Déu.
12

IIITenghi, puis, la sufferènzia
de ascultar, si tinch memòria,
achesta tràgica història,
che li cont am a violènzia.16

  1. TEXT 4
    1. abisumeu: 'segons la meva opinió', 'em sembla' (log. abbisu meu).
    9. suspirada: referit a "dia", femení com en sard.