Del últim al primer pens que digheren:
"Oh, dia que avem provat y conegut!"
Ploràvan totts units amargament
com quand s'estessi fent l'esclavament.224
XXIXYa hi era Maria Pepa che plorava
com una Madalena a titiu fet.
També Maria Teresa tittiava
a modo de s'entendre a la Mercet.228
Fins los cabells aquella se tirava,
lo cap se dava aquesta a la paret.
Tant era·l sentiment y lo plor fort
com quand a mig de casa y fos un mort.232
XXXÉs cert que per plorar amargament
las dos podrían tenir rahó sobrada.
Per Pepa, però, ab magior fondament
devia ser la partenza més penada,236
mentres que le restava·l sentiment
que abanz no la dexiés acomodada,
puis era ya algun ayn enamurant
y se feva casada a cada instant.240
XXXIY qui la gran dolor podrà explicar
de ciu Antoni Luís y de ciu Pera?
Lo susto y·l plor los feva deliriar
y portàvan la cara com la cera.244
Tots los dos no dexiàvan de exclamar:
"Oh, dia! O temps fatal que nos espera!
Qui nos darà a menjar, qui consolar-nos
deprés que·l nostre duenyu ve a faltar-nos?"248
XXXII"Ah, pobres afligits y abandonats",
me tocava de diure ab gran rahó!
"Yo com a mi vos crech desconsolats,
faltant-nos de la barca lo timó.252
Hont anirem en las necessitats;
per dar-nos lo remei en la aflissió?
Y qui, com ell, ab caritat y amor
226. titiu: 'plany', 'plor' (sard com. attìtidu).
