Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/125

Aquesta pàgina ha estat revisada.

festas reals", d'A. Massida. Però foren també altres, com hem vist més amunt, els poetes que participaren literàriament en aquestes festes: M. Pugioni, per exemple, va escriure precisament en aquesta ocasió el seu únic sonet català conegut; i A. Sire, encara, la poesia dedicada "A la vinguda de Carles Emanuel en Sardenya".

 És molt interessant, en aquest sentit, l'encapçalament de les octaves sardes amb què Bartomeu Simon responia a una proposta ben concreta endegada a l'Alguer:

"Essendesi fatta in sa citade de s'Alighera una recolta de poesias pro sa ennida a Casteddu de su Re de Sardigna Carlus Emanuele IV, si tentesit s'autore, in su 1799, a fagher sas sighentes ottavas".

 Gràcies a l'encapçalament d'una altra poesia, en aquest cas de Josep Albert Delitala, podem conèixer el nom d'un dels responsables d'aquesta crida literària. El jove poeta alguerès, en efecte, va dedicar l'any 1799 un sonet italià "All'abate Giannandrea Massala, che invitò l'autore con un suo capitolo a cantare l'arrivo di S.M. sarda in Cagliari"[1].

 Totes les poesies relacionades amb les festes de l'any 1799 ens han arribat en versions manuscrites. No podem saber, per tant, si al capdavall el recull literari alguerès fou publicat o no: sigui com sigui, no ens ha arribat cap exemplar d'un hipotètic opuscle. El que és cert, però, és que E. Toda, en transcriure l'única poesia de Bartomeu Simon que va arribar a conèixer -el sonet intitulat "Per la feliz venguda del Rey Carlos Emanuel IV a Sardeña, a 3 mars 1799, devent dexiar la cort de Turín"-, no va seguir la versió original que nosaltres hem tingut ocasió de consultar (Text 1).

 Efectivament, el manuscrit de Bartomeu Simon presenta diverses correccions que corresponen, tal com es desprèn del color de la tinta, a dos períodes diferents. Hauríem de considerar una part d'aquestes correccions, les de caràcter ortogràfic, l'aplicació de les solucions apreses gràcies a la lectura del Llibre dels secrets de agricultura, de fra Miquel Agustí; però altres correccions -precisament les que no recull Toda- modifiquen substancialment el sonet, per la qual cosa sembla legítim de concloure que són posteriors a una possible publicació o difusió del text: E. Toda hauria tingut accés a una d'aquestes versions públiques del sonet de Bartomeu Simon.

 El nostre autor, finalment, va fer una traducció castellana del seu sonet, tot respectant les correccions amb què havia modificat la versió original. No cal dir que és fonamental el fet que

  1. BComA, ms. 4, "Delitala Giuseppe Alberto [1778-1800]".