Un dels principals mèrits d'aquests jocs literaris consistia efectivament no només a respectar la tornada inicial, el tema de la qual calia desenvolupar (sovint tot reprenent-ne cadascun dels versos per tal d'incloure'ls a la fi de cadascuna de les dècimes), sinó també a seguir les mateixes rimes dels poemes que demanaven una resposta. En dues ocasions, tot demostrant-nos un altre cop el caràcter purament festiu d'aquestes composicions, Bartomeu Simon va encarregar-se fins i tot d'escriure les respostes que havia de rebre d'Anarda un cop aquesta darrera conegués els sonets que li havien estat dedicats.
Coincidint, però, amb el definitiu desengany pel que fa a la relació amorosa amb la marquesa de Sedilo i obligat a recloure's a l'Alguer, Bartomeu Simon deixarà de freqüentar els ambients nobles de la capital sarda. A partir de l'any 1797, per tant, la seva poesia obeirà a uns costums socials i a uns objectius literaris molt diferents que influiran intensament damunt la seva elecció lingüística.
V.3.- Poesia patriòtica en català, castellà i sard
Quan el 3 de març de 1799 el rei Carles Manuel IV va establir-se a Càller hom va celebrar a tota l'illa un seguit de festes que contribuïren a solemnitzar un acte que, de fet, no representava més que una derrota per a la família reial piemontesa.
Les festes celebrades a l'Alguer duraren tres dies i les descriu de manera ben detallada el canonge A.M. Urgias a la seva "Relazione delle pubbliche dimostrazioni di comune universale allegrezza fatte dalla città d'Alghero in ocasione del felicissimo sospirato arrivo di S.S.R.M. Carlo Emanuele IV"[1], datada a l'Alguer l'11 de març de 1799. Per tal de celebrar l'esdeveniment, escriu Urgias, el 3 de març d'aquell any
"si distribuirono varie copie d'una ottava italiana, et altro Epigramma latino estemporaneo sull'oggetto della comune allegrezza. I cittadini, abbandonate le proprie case, giravano per le contrade in folla colla maggior tranquillità e giubilo cantando inni popolari in idioma volgare in lode del Sovrano".
Ens han arribat, efectivament, dos d'aquests himnes "in idioma volgare": es tracta del que comença "Clamem tots en aquest dia", d'A.Sire, i de l'"Himne popular cantat en los tres dies de las
- ↑ BComA, ms. 53A, "Manoscritti e memorie del Canonico Antonio Michele Urgias, del titolo della Speranza. 1818. Tomo Primo", ff. 17-25.
