Tal com hem anticipat més amunt, els breus comentaris que presenten alguns dels poemes ens ofereixen dades prou significatives pel que fa als costums literaris que dominaven les tertúlies de la capital sarda. Vegem, per exemple, la que introdueix un poema de l'any 1795: "Haviendo Belisardo propuesto el siguiente problema a su Anarda, ésta decidió ser mayor padecer veer morir su amado objetto y quiso lo glosasse"; i, a continuació, l'autor enceta la seva poesia amb la tornada inicial, que la glossa haurà d'aclarir tot seguit:
"¿Quál es mayor padecer
para un amante perfetto,
veer morir su amado objetto
o veerle en otro poder?".
En una altra ocasió, la tornada inicial és introduïda per una precisació també prou eloqüent: "Testu chi desia a glosare s'autore".
El joc literari al qual es dedicaven els individus que freqüentaven aquestes tertúlies, per tant, consistia a proposar en societat temes que havien de ser defensats per un hipotètic rival poètic. Que no es tractava més que d'un costum social mancat d'una veritable consciència artística ho demostra el fet que Bartomeu Simon, per exemple, en una ocasió va encarregar-se ell mateix de resoldre el dilema proposat tot defensant, en dues poesies diferents, els dos punts de vista contraris. Així, mentre ataca la vellesa, metafòricament referida a un arbre, al poema intitulat "Contra sa elessione de un'arbore bezza chi nesit Anarda d'haerli tocadu in sorte", en un altre la defensarà tot introduint el seu raonament amb la següent quarteta:
"Sempre est fortuna segura
tenner s'arbore grandiosa,
ca ancora chi siat annosa
si est sana est de meda dura",
o sigui amb uns versos que reprenen les mateixes rimes que les de la poesia anterior:
"No est fortuna mai segura
tenner s'arbore grandiosa,
ca essende bezza et annosa
est sempre de pagu dura".
