Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/116

Aquesta pàgina ha estat revisada.

M. de Cervera i a un Diccionari català de l'any 1803. Aquesta desproporció és lògica no només per les dates en què foren editats els llibres catalans d'A. Febrer -quasi tots del primer quart del segle XIX, quan encara no havia estat redactat l'"Inventario de' libri" de Bartomeu Simon- sinó per les relacions evidentment estretes que unien Catalunya amb Menorca i no pas amb Sardenya.

 Entre els llibres "propis del lleure" -com escriu M. Paredes, per tal de distingir-los dels "propis d'ofici" (PAREDES 1990, 28-29)- trobem la primera coincidència en els textos hagiogràfics, abundants en les dues biblioteques, i en els llibres de pietat, devocionaris, catecismes i llibres d'espiritualitat[1]. Són també prou significatives les coincidències de títols procedents del Segle d'Or de la literatura castellana: els dos autors posseïen una edició del Quixot (núm. 242) i les Cartes de Santa Teresa de Jesús, A. Febrer en la versió original castellana i Bartomeu Simon en traducció italiana (núm. 7). Altres llibres d'aquest període a l'"Inventario de' libri" són, com hem vist, la Vida y camino de perfección de Santa Teresa de Jesús, en castellà (núm. 8), i les Novelas ejemplares, de M. de Cervantes (núm. 248). A més, ja hem assenyalat que eren ben familiars a Bartomeu Simon les obres de Góngora, Lope de Vega i altres escriptors menors del Segle d'Or.

 Per acabar, només ens cal destacar la presència, a les dues biblioteques que analitzem, de les obres del pare Feijoo: les Cartas eruditas, el Theatro crítico universal i la Ilustracion apologetica (núms. 181-183). No podien mancar entre els llibres de dos homes que, tot havent-se format sota la tardana influència del barroc, s'havien obert a l'esperit del nou temps.

 Per acabar, només ens cal referir-nos breument a l'inventari dels llibres de la biblioteca de Joan Baptista Simon, que va autenticar el notari Bernardino Palombella l'any 1829. Segons aquest inventari, que B. Tavera estudia de manera molt detallada (1978-1979, 127-149), Bartomeu Simon havia donat al seu fill Joan Francesc, abans de morir, sis-cents cinquanta-set llibres que passaren a formar part de la que s'anomenà "Biblioteca Simoniana". Joan Francesc Simon, efectivament, durant els seus freqüents viatges per Itàlia va col·leccionar tota mena de llibres rars que enriquiren la seva biblioteca personal, una de les més importants a la Sardenya del període. L'inventari d'aquesta biblioteca, malauradament, és l'únic document vàlid per al seu estudi: l'abundant documentació custodiada a l'Arxiu Guillot que es refereix a la seva història, a més de caòtica i mancada de dates,

  1. Destaca el Catecismo histórico de Claude FLEURY, que Bartomeu Simon posseïa en una versió castellana (núm. 36) i A. Febrer en una de francesa, de l'any 1773 (PAREDES 1990, 36).