traduit en català per lo Canonge Joseph Jubert, Rector de Ribes-Altes, de Claude Fleury (núm. 36); el Directorium Curatorum, de Pere Màrtir Coma (núm. 127); la Historia de la gloriosa sancta Anna, de Joan Roís de Corella (núm. 17) i el Llibre del savi e clarissim fabulador Ysop (núm. 108).
Altres llibres que, tot i ser redactats de manera segura o bé probable en castellà, tenen ralació amb els Països catalans són els registrats amb els següents títols: Vita di Santa Maria di Cervellón (núm. 18), santa d'origen català; la Vita del Beato Salvator d'Orta (núm. 15); i els Engaños de mugeres y desengaños de los hombres (núm. 191), de Miguel de Montreal, al primer capítol del qual l'autor descriu la muntanya de Montserrat.
El caràcter selectiu de l'"Inventario de' libri" fa que una valoració de conjunt de la biblioteca de Bartomeu Simon hagi de ser necessàriament aproximativa. No només hi trobem a faltar tots els llibres en llatí sinó també els redactats en francès. És cert que no tenim dades concretes sobre els seus coneixements d'aquesta llengua: de fet, no hem aconseguit de trobar cap document autògraf que hi sigui redactat. Però és indubtable que els seus fills van entrar en contacte amb el francès fins i tot abans de llicenciar-se i, alhora, que l'Inventari recull textos sobre els quals indubtablement havia treballat algun dels germans Simon Delitala[1]. L'absència de textos francesos a l'Inventari de la biblioteca de Bartomeu Simon, per tant, ens fa pensar més en una selecció bibliogràfica idèntica a l'aplicada damunt dels textos llatins que no pas en una autèntica manca de llibres redactats en aquella llengua.
Per tal d'avaluar les característiques d'aquesta biblioteca, per tant, sembla més profitosa l'anàlisi de la història d'alguns dels textos que formen part de cadascun dels dos grups lingüístics en què l'Inventari la divideix, tot relacionant-los amb dades procedents d'altres fonts. Tenint en compte les limitacions que ens imposa el caràcter parcial de l'Inventari, procedirem finalment a comparar aquesta biblioteca amb les del bisbe alguerès Pere Bianco i del menorquí Antoni Febrer i Cardona[2].
- ↑ Per exemple el llibre de Cesare BECCARIA, Dei delitti e delle pene (núm. 212), que devia conèixer Mateu Lluís Simon a l'hora de redactar De quaestionibus aut tormentis (1784a).
- ↑ Pot ser útil, també, la comparació entre les biblioteques de Bartomeu Simon i de J. Ramis i Ramis, comparació que no farà més que confirmar la riquesa del fons bibliogràfic del noble alguerès (per a l'estudi di la biblioteca de J. Ramis, veg. Carbonell 1967, 9-12).
