Pàgina:Llengua i cultura a l'Alguer durant el segle XVIII- Bartomeu Simon (1996).djvu/101

Aquesta pàgina ha estat revisada.

literatura, que li robava un temps que haurien preferit dedicat a l'estudi. Són freqüents les referències a aquest tema a la correspondència entre Domènec i Bartomeu Simon: parlant de l'afecció poètica de Joan Francesc, per exemple, Domènec Simon escrivia al pare:

"Temo bensì che la vagante e superficiale letteratura impedisca la soda applicazione; e perciò stesso quasi temeva poco buona figura in Soperga, ove si leggono i Santi Padri e non Frugoni, e si predica e si confessa e si scrivon dissertazioni canoniche e teologiche, e non si fa il rettorico o il sonettista" (21 de juny de 1786).

 Aquest escepticisme envers l'obra de Joan Francesc, però, venia de lluny, ben bé dels inicis de la seva activitat literària, quan l'any 1782 va començar a preparar l'edició de les obres d'A. Berlendis -que hem vist en relació, tant a Sàsser com a Càller, amb la família Simon. Es tracta sens dubte d'un dels treballs de més interès deguts a Joan Francesc Simon durant el període que ens ocupa. En tres volums publicats a Torí entre els anys 1784 i 1785, efectivament, Joan Francesc Simon -llavors encara estudiant al Col·legi de nobles de Càller- va recollir tant les poesies com les tragèdies[1] del seu predecessor, llavors professor d'eloqüència a la Univesitat di Càller.

 Tampoc en aquella ocasió Bartomeu Simon no va comprendre l'interès del seu fill envers una ocupació de la qual no havia d'aconseguir cap benefici. En una carta adreçada el 10 de juliol de 1782 a Domènec Simon, Bartomeu -que ara com mai veiem com desaprovava l'activitat literària de Joan Francesc- va escriure:

"Non ho saputo né capisco come voi possiate approvarlo, di voler dar alle stampe le poesie del Berlendis, per raccoglier le quali [Joan Francesc] ha perduto tanto tempo inutilmente, e pochissimo onore va a farsi d'essere collettore d'opere altrui per apporre nel frontispizio del libro il nome di Dn. Gianfrancesco Simon, per far una dedica e mendicar un dono dal mecenate; ed il peggio di tutto, come molti saggi dicono, per far vedere una perdita di tempo durante il corso teologico, divagazione nello studio principale -come vi assicuro lo è intieramente divagato e trattenuto in poesie, libercoli, erudizioni e centomilla coserelle ad un istesso tempo, senza prender a fondo, come ha fatto e fa Matteo, uno studio, ed al presente la

  1. A l'AG, llig. 933 (ant. 645bis), es troben encara un bon nombre de poesies italianes d'A. Berlendis que Joan Francesc Simon havia recollit tot preparant un quart volum de les seves obres.