Pàgina:Llei de l'himne nacional de Catalunya.pdf/1

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Aquesta pàgina conté una partitura que necessita format. Vegeu Ajuda:Partitures per a col·laborar.

LLEI
1/1993, de 25 de febrer, de l'himne nacional de Catalunya.

El President de la Generalitat de Catalunya

 Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent


LLEI

Preàmbul

 L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix, en el seu article 4, que "la bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc", però no especifica quin és l'himne de Catalunya. Si sempre s'ha considerat, arreu del món, que la bandera i l'himne són els símbols més representatius d'un poble, sembla lògic i convenient d'atorgar a tots dos símbols un reconeixement legal específic.

 No hi ha cap mena de dubte, per raons històriques, polítiques i populars, que l'himne de Catalunyaés Els segadors. Justament l'any 1992 se celebrà el centenari de l'aparició impresa, per primera vegada, de la versió musical d'Els segadors, en l'edició de l'antològic i importantíssim volum Cansons Populars Catalanas / recollidas y armonisadas per Francisco Alió (1892). A aquesta versió va ser aplicat, l'any 1899, el text d'Emili Guanyavents —que conservava la tornada d'Ernest Moliné—, guanyador del concurs organitzat a tal fi per la revista La Nació Catalana.

 D'aleshores ençà, i en el transcurs d'un centenar d'anys, Els segadors ha viscut una intricada història, fins a imposar-se d'una manera multitudinària i invencible com a himne de Catalunya. I en l'etapa més recent de la nostra història, des del moment mateix del restabliment de la Generalitat, s'ha generalitzat en la societat catalana l'ús d'Els segadors com a himne oficial. Tant les institucions públiques i privades com el poble en general li han conferit aquest caràcter d'una manera indiscutida. Finalment, circumstàncies excepcionals de gran projecció exterior, com és el cas recent dels Jocs Olímpics de Barcelona, han consagrat l'ús d'aquesta cançó com a himne oficial de Catalunya, de manera que també de fora estant és percebut per tothom amb aquest caràcter.

 És hora, doncs, de formalitzar per mitjà d'una llei del Parlament la condició d'Els segadors com a himne oficial de Catalunya.

 Per això, el poble de Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, aquesta Llei.

Article únic
 L'himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors —elaborada a partir d'una melodia tradicional i d'un romanç anònim del segle XVII—, segons la transcripció musical de Francesc Alió, del 1892, i el text d'Emili Guanyavents, del 1899, en la versió que figura en l'annex.


Disposició Final

 Aquesta Llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació en el DOGC.

 Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 25 de febrer de 1993

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya


Annex

ELS SEGADORS
HIMNE NACIONAL DE CATALUNYA


 Catalunya, triomfant
 tornarà a ser rica i plena
 Endarrera aquesta gent
 tan ufana i tan superba!

 Bon cop de falç!
 Bon cop de falç, defensors de la terra
 Bon cop de falç!

 Ara és hora, segadors!
 Ara és hora d'estar alerta!
 Per quan vingui un altre juny
 esmolem ben bé les eines!
  (tornada)
 Que tremoli l'enemic
 en veient la nostra ensenya:
 com fem caure espigues d'or
 quan convé seguem cadenes!
  (tornada)