rrent e de soffre, e aussia crits e udolamens molts
grans exir daquela uayl e ueya fum de soffre qui exia
de les cauernes daquela uayl, pujant a ensus a*[d.]xi
pudent que totes les penes que dabans auia uistes
sobraua. E auia .j.ª taula en manera de pont molt
longa sobre aquela uayl, la qual sestenia sobre la
uayl de la .j. munt entro a laltra, la qual taula auia
.M. peus de lonc e no auia mas .j. peu dample, lo
qual pont neguna anima no podia passar sino era
eleguda; del qual pont uiu molts caser e negu non
uiu saluament sino .j. preuere: e era aquel palagri e
portaua palma e era uestit desclauina, e denant
tots, tremolos el passaua. E lauors aquesta anima,
con uiu aquesta carrera axi estrecta e deuayl era
molt perdurable, dix a langel: « Oy peccador, ¿quim
deliurara daquest cami [e] daquesta mort? » Mas
langel, ab cara alegra la guarda, e li dix: « Not
temes, que daquesta pena seras *[f. 106] deliurada; mas
apres ne sofferras altra. » E anant primer e tenent
ela, passala salua oltra lo pont. E apres lo passament del maluat pont ela dix a langel, quaix segura: « Prec te, senyer, sit plau, que tum diges
de quals animes son aquests turmens que ara
auem uists. » E langel li respos e dix: « Aquesta
uayl terrible es loc dergulosos, mas lo munt pudent per soffre es pena de traydors e denganadors e altres penes no comparables. » E puix el
dix: « Anem, que altres penes uendrem molt pus
maiors. »
- VII. Dels avars. Daqui partens, el primer anant e ela seguien, anaren per longa e curta [torta] e fort maluada uia. E con agren molt trebalat, no molt luny deyls ueeren
.j.ª bestia tan gran que no es digne de esser cregut.
