Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/87

dona tot quant auia als pobres de Deu; e con asso ac fet el mana que fos senyat del senyal de la creu e apres tristament en aquel estament de uida torna en so que auia estat; e con ac sofertes tantes tribulacions el recompta a nos, e dix en [a]xi:

Con lanima fo despuylada del cors e aquel *II. Separació de l'ànima de Gaudal. cors fo desemparat deia per sa colpa, comensa se fort a espurdir e no sabia ques fees, e no sabia per que sauia paor e per so uolia tornar al cors, mas no podia, ans couenia a exir defora; mas de cascuna part auia pahor, e axi estaua en cuyta aquesta anima per sa colpa e no auia negun refugi ni fiansa sino en la misericordia de Deu. Con aquesta anima axi plorosa e tremolosa ac estat molt en aquesta pressa e no sabia qual *[b.] uia se preses, ela uiu uenir denant si tan[ta] conpaya desperits malignes, que no tan solament la casa on lo cors jaya, ans no era loc ni [en] carrer en la ciutat que no fos ple dels; e tots aquests malignes esperits estegren entorn daquesta anima, e no pas per ela aconsolar, mas per entristar. E deyen en axi: « Cantem » so deyen els « cant a aquesta mesquina, cor ela es fila de mort e es meniar de foc no mortal e amiga de tenebres e enemiga de lum.» E girauen se a ela e tots batien les dens denant ela, e ab les ungles arrepauenli la cara, e deyen: « Ueies, mesquina, lo poble que elegist, ab lo qual entraras en la baxea dinfern per cremar, cor tu fuist nodrissa descandol, amadora de discordia. ¿Per que ara no est ergulosa? ¿Per que no adultres? ¿Per que no for*[c.]niques? ¿Hon es ara la tua uanitat e el teu uan alegre? ¿On es ara lo teu ris no trempat? ¿On es la tua forsa? ¿Per que moltes aramies?