los ere donada sciencia de vista, mas encara los he
donada sciencia de les coses, axi que en aquell loch
no calie res demenar a negu, que ja ho sabie; e totes
coses sabie Tundal que volie, estant aqui, ubertament e entegre.
[XXVI [1]. L'ànima de Tundal retorna a son cos.] Com, donchs, la anima de Tundal en totes
aquestes coses molt se delitas, denant li fo langell de nostre Senyor, qui li anaue denant, e suaument parlali e dixli : « ¿Has vistes totes aquestes
coses? » E aquella dix: « Hoc, senyer, vistes les
he, e prech te quem jaquesques aci aturar. » E
langell dix li: « Tu deus tornar al teu cors.»
E com la anima hagues hoit aço, trista e plorosa respos, e dix: « Senyer: ¿e queyn mal tan
gran he feyt que aya a jaquir tanta gloria e que
aya a tornar al cors?» E langell dix li: «En
aquest loch no merexen dentrar sino homens e
fembres qui son verges, que lo lur cors de tot
leig tocament, e lo lur cor de tot leig pensament,
guardaren, e amaren mes soferre tan grans escalfaments de la carn e tan grans temtaments,
que si fossen enlegits per leya concupicencia;
la qual cosa tu [no] has volguda fer, ne creure
les mies paraules, e per tal tu no pots aturar aci.
Tornaten, donchs, al teu cors e astinte daqueles coses que debans fahies, e lo meu consell e la mia ajuda a tu *[f. 87] no falra, mas presencialment
e feelment ab tu estara. » E com aço ach dit langell, tan tost se senti la anima tornada el cors en .j.
- ↑ Manquen en aquesta versió els dos capítols XXIV y XXV del text llatí, pera els quals pot consultar-se la Versió B qui segueix (pàg. 91)
