mur que en tota quanta gloria auia vista. E com
fossen entrats en aquell mur, axi com per lo primer,
veeren aqui moltes cadires daur, e de tot linatge e
de tota manera de peres precioses ornades e obrades, e de tots hornaments precioses cubertes, en les quals auia *[v.] homens e fembres veyls vestits de sede
e destoles resplandents, e blanques, e diuerses, per
tot bel ornament; e eren tals, que enans semblants
ne pensar no so poguere. E ere la cara de cascun
resplandent axi com lo sol resplandex en lo mig
dia. E auia en los cabels semblants a aur, e corones
daur obrades dequelles peres precioses metexes,
e tenien denant feristols daur, en que hauia libres
escrits de letres daur, e cantauen a nostre Senyor
« Aleluya » ab cantich nouell. E ere tan dolç aquell
cant e aquella melodia, que, de totes les altres coses
que hagues vistes e hoydes, tota anima oblidera tan
tost que vna veguada hages hoydes les veus daquels. Ladonchs dix langell a Tundal: « Aquests
son sants qui per lo testament de Deu lo lur cors
liuraren e en la sanch del a [n]yell han leuades les
lurs estoles, les quals de vida seglar al seru[e]i de
Deu vingueren, e qui si mateyxs ab vicis e ab
concupicencies si son crucificats, e atempradement e justa e piedosament visqueren. »
[XXI. Los religioses] E com Tundal pus curosament guardas, vehe .j. castell e papayllons molts de porpra e debis, e de aur, e dergent, e de sede, per mareueyllosa varitat feyts e obrats, en los quals hoy cantar cants e son[s] molts dolçs e molts suaus ab tota manera desturments ; e demena queyna cosa era aquesta. E langell dix : « Aquest es repos religios dels monges e de les monges e de les conuerses, qui foren
