Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/77

ferida e reuerbarada per lo raig del sol. Les veus daquells, pus acordans que neguns esturments, redien dolç so. Claredat, alegrie, delit, paguament, belea, honestat, sanitat e trinitat, caritat e .j. coratge egual, ere per tots. La odor daquell camp hon eren aquests, sobrauen totes especies e totes bone[a]s odors que esser po*guessen. Ladonchs dix langell *[f. 84] a Tundal: « Aquests son los goyts de marits e de mullers qui an seruada fe e guardada la .j. al altre, e les lu[r]s companyes en temor de Deu be e justament nodrirem[-n] e ensenyaren, e los bens lurs donaren a pobres e a sglesies de Jhesu Crist, los quals al dia del juhi hoiran aquella beneyta paraula que diu: Venit, beneyts del meu pare, reebet lo regne queus es aparayllat del començament del mon a ença. » Mas Tundall molt preguaue al angell que aqui romanguessen, mas no ho poch recaptar. Apres de ço anaren pus a auant, e negun trebayll no hauian en anar; e per tots lochs hon passauen enclinauen lur cap los Sants, e ab alegres cares e ab gran goyg venien los denant fer reuerencia. E la anima de Tundal per son propri nom saludauen, e glorificauen Deu qui la auia desliurada. E dehien: « A tu, Senyor, rey de perdurabla gloria, sie laor, qui no uols la mort del peccador mas ques conuertesque ajuda, qui segons la tua misericordia ta plagut de desliurar de les penes dimfern aquesta anima, e la has volguda acompanyar a la companya dels teus sants. »

E com axi aguessen passades moltes companyes, *[XX. Los martres y los casts.] trobaren .j. altre mur molt alt, axi com lo primer, mas ere daur molt pur e molt clar, axi que aquella anima mes se delitaue en sol la resplandor daquell