turments ha soferts, e tots dies ne sofer encara: esperat .j. poch e ueuras ho. » E com .j. poch
agues esperat, la casa se escurehi, e tots los habitants daquella casa tan tost se gitaren en terra, e lo
rey trist isque daqui ab plor. E com Tundal lo
seguis, vehe aquella multitut de ministres qui enans auia vists, qui tenien les *[v.] mans juntes en ues lo cel
edeuotament preguauen Deu, e dehien: « Senyor
Deus sols poderos, axi com tu vols e axi com tu
sabs, ayes merce del teu seruent. » E guarda lo
rey e vehe que fo mes en foch entro al me[le]lich,
e del melich a amunt ere vestit de silici. E dix langell: « Aquesta pene sofer tots dies per .iij. hores,
e per vint e .j.ª hora ha repos; e per ço ho sofer
car lo sagrament de matrimoni enlegehie e sen
ana a altres fembres, e per tal sofer foch entro
al melich; e per ço porte cilici, car mana ociure
lo compte prop Sent Patrici, e trenca sagrament.
E exceptat aquests dos peccats, tots los altres
peccats li son perdonats. E [a]anem pus auant. »
[XIX. Lloch dels qui han servada fe conjugal y carital] E com .j. poch aguessen anat pus a auant, veeren .j. mur molt alt e sobre tota manera clar, e ere dargent tot resplandent e molt bell. E com neguna porta aqui no hagues, nos sabe Tundal en qual manera entra que dintre se troba, e guarda tot en torn e vee companyes de sants que salegrauen e dehien : « Gloria a tu Deus pater, gloria a tu Deus fill, gloria a tu Deus sant esperit. » E eren aquests homens e fembres vestits de vestidures blanques e precioses, sens tota tacha e sens tota rua; e estauen alegres e paguats, e tots temps salegrauen e loauen la Santa Trinitat. La blanquea de les vestidures ere axi com a neu frescha que es
