Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/63

no roman que no sie guardonat per Deus; negu * no es sens peccat, empero tots som desliurats de *[v.] pena, per tal que aquell no toch la ombra de la mort. E per ço los justs que penes no soferen son menats a ueure aquelles penes apres la mort, per tal que, com ayen vists los turments dels quals son desliurats per la gracia de Deu, mes sescalfan en la amor de Deu e en laor del creador quels ha creats; tot axi com, per contrari, les animes que son dignes de perdurables turments, primerament son menades a la gloria dels sants, per tal que, com ayen vists lo guardo lo qual per lur francha volentat desrancliren, mayor dolor nageren depuys; car negun turment no es tan greu turment com es esser departit de la companyie de Deu e dels seus sants. E perço aquell preuera, qui primerament veist tan segurament e tan fermament passar lo pont, menat fo als turments per tal que, com hagues vistes les penes, lou e beneesque aquell quil ha apellat a la sua gloria. E car es atrobat feel seruent e saui, perço pendra corona de vida perdurable, la qual hare promesa Deus a aquells quil amen. Mas com encara no has vists tots los mals ne los turments, anem auant e ueuras los. »

  E partiren se de qui, e Tundal vee vna bestie *[X. De religioses pecadors contra castedat] molt mayor e pus desemblant e pus cruel e pus fera que les altres que vistes hauia; la qual hauia dos peus e dues ales, e lo bech e les vngles de ferre, e hauia lo coll molt lonch, e de la sua bocha exie flame que matar nos podie. E sehie la bestia sobre .j. estayn molt espes de glaç, e la bestia aquesta deuoraue les animes, e com * eren dins al ventre *[f. 77]