E com anassen per lo[n]chs tenebroses, aparech a *[IX. Dels glots y dels fornicadors] els vna casa vberta, molt gran axi com vn gran e alt munt; e ere redona axi com a forn. Gran flama e fera de qui exie, la qual per .M. passes despay prenie e cremaue les animes que trobar podie. E com aço vees Tundal, dix al angell : « Ja senyer, vet quens acostam a les portes de la mort ¿e qui men desliurara a mi, mesqui? » Al qual [l]angell dix: « Daquesta flama de fore seras desliurat, mas en la casa don ix entraras. » E com se acostassen pus prop, veeren carniçers ab destrals e ab coltells
- talans de dues parts, e ab doladores, e tribanelles, e *[v.]
falçs, e tesores, e tenaylles molt hagudes e tayllants, e dayll[e]s, e guisarmes,e picaçers,e capioles, e guanxos e ab tots altres esturments e ferraments, ab les quals les animes escorxauen e degolauen e fenien e trenquauen. E estauen en mig de les flames, e sots les mans daqueles hauia gran multitut danimes que tots aquests turments soferien. E com aço vees Tundal, dix al angell :« Prech te, senyer, sit plau, que sol dequest turment me desliures, e puys liura a mi a tots altres turments que apres dequest trobarem. » Al qual langell dix: « Aquest es mayor turment que negun altre que tro aci agues vist, mas encara veuras .j. turment mayor. » E dix li encara: « Entra en aquest turment car cans rabioses tesperen. » E Tundal comença a tremolar e per massa gran angoxa a defalir; e preguaue a langell que no hi entras, mas aquells prechs no li profitaren res, car los dimonis, qui veeren que atorgat e licenciat los ere, ab grans escams jaquiren se anar a ell e ab los demunt dits ferraments peçeyaren lo tot e[n] menudes peçes. E lo senyor daquesta casa auia nom Festri, en la qual casa hauia gemechs, tristea, plor, reguayaments de dens, en molt
