Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/59

de grans cadenes e maneres de fferre, e forçauen la de passar per aquell pont; e jassie que molt si plengues per los peus que hauia foredats, empero mayor ere la dolor e la paor que hauia que noy caygues en lestayn en la bocha vberta de les besties. E com Tundal demanas al angell quey[n] a cosa ere aço, e aquell respos li: « Dequesta pene es tu digne, e tots aquells qui a tu son semblants qui han fey ladronici ho grans ho poch; mas [mas] no son duna pena aquels que han feyt ladronici poch e aquels qui lan feyt gran ladronici, si donchs no hauian arrat en poch ladronici de sacrilegi; car ladonchs aquell qui aurie feyt poch ladronici ho de sacrilegi be sirie aytant punit e pus com aquell qui auria feyt daltre cosa gran ladronici. E fa sacrilegi aquell qui embla cosa sagrada o del loch sagrat, e mayorment fan sacrilegi tots aquells qui sots habit de religio emblen en aquall manera se * vullen. Tu empero a passar *[v.] has aquest pont, o per grat o per força, e has a menar ab tu vna braua vacha; e salua e sens tot mal la tendras, car la vacha de ton compare emblist vna veguada. » A la qual Tundal dix: « Senyer meu ¿si ja la li torne, com soferre aquesta pene? » E langel dix li: « Per tal la li tornist com no la poguist amaguar; mas per ço no soferras compliment [de] turment, car menor cosa es voler mal que fer mal, jassia que cascu sie mal quant a Deu. » E com aço hagueren dit, langel agui li aparayllada vna vacha braua e fort esquiua. E Tundal, uolgues ho no volgues, hagues a pendre la vacha, e ab totes menaçes que podie esforçaues que passas la vacha ab ell Mas les besties venien e mugien e cridauen, e esperauen que cayguessen del pont e que haguessen lur menyar daqui. E Tundal