cruximent de dens, e habastament de tribulacions.
E aqui la mesquina anima acusaues dels mals passats, e per sobre gran tristea e per desperacio les
sues guances sarrapaue; e, com si cuydas que aqui
fos perdurablement dampnada, nos sabe en qual
manera ne en qual guisa se troba fora la bestia. E
com .j. poch esties luny de la bestia e jagues flaque,
hobri los vuyls, vee de prop si lo seu angell qui la
auia jaquida. La donchs aquella anima, alegra, jassie
que fos sobre turmentada, loha nostre Senyor de la
sua misericordia; e langell tocha aquella e comfortala.
[VIII. Dels lladres y dels sacrilechs]E partiren se de qui, e com agueren molt anat,
veheren .j. estayn fort ample e ple de tempestat;
les hondes de quels tan altes eren, que vedauen ha
ueure lo cel. Aqui auia molt gran multitut de besties qui mogien e hodulauen e cridauen per adeuorar les animes; aqui .j. pont molt estret, e hauia de *[f. 74]longeria j.ª * leugua e no hauia demplarie sino vn palm, mas ere pus lonch e pus estret que laltre
pont que desus hauem nomenat. E ere la taula
daquel pont plena de claus ficats de ferre molt
aguts, qui foredauen los peus dequels quin passauen; e totes aqueles besties venien a aquel pont
per tal que les animes que quaurien ho que passar
no porien presesen e les deuorassen e les metessen en aquels turments. E eren les besties aquelles
de tan gran granea, que semblauen grans torres; e
exie de la bocha dequeies besties tan forts flama
de foch e tan poderosa, que parie que tot aquell
estayn fessen bolir. E vee aqui vna anima en
aquell pont que fortment e agrement ploraue e
acusaue si matexa de molts crims, e era carreguada
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/58
Aquesta pàgina ha estat revisada.