als peccadors son degudes. » E com aquestes
coses foren dites, partiren se de qui e començaren
anar auant.
[IV. Dels homeyers.]E ccom longuement ensemps anassen e negua lum no aguessen, saluant la resplandor del angell,
vingueren 2 .j.ª vall orrible e molt tenebrosa, e
cuberta de calija de mort, e molt pregona, e plena
de carbo e de brases cremans. E hauia sobre aquelles brases e carbo .j. cobriment o launa de fferre
ques tenie ab aquelles brases, que hauia .vj. coltzes
de gros, lo qual cobriment de ferre ere molt pus
cremant sens comparacio que aqueles brases cremants, la pudor del qual que nexie ere mayor que
quantes tribulacions la anima auia haudes. E sobre aquella launa de fferre auallaue gran multitut
danimes mesquines, e eren aqui cremades entro
que, a guisa de cremades en paella, se soluie es fonie, e, ço que ere pus greu cosa, per aquella launa *[f. 72] colauen *les animes, axi com sol hom colar cere per drap, e altre veguada en los carbons e brases
de foch cremans qui eren de la part dejos los ere
renouellat lo turment. Aquesta ere la pene de
quells qui eren homens [homeyers], ho per feyt ho
per consentiment « Mas apres de questa pene » ço
dix langell, « siran menades a mayors penes. Tu
empero, jassie que haguem morts homens, ara
aquesta pene no soferras. »
[V. Dels faisaris.] Apres de questes coses vingueren a .j. munt de mareueylosa granea e de gran horror e de gran asprea e de gran soledat. E hauia fort estret cami a
aquells que a passar nauian. Duna part daquel munt
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/54
Aquesta pàgina ha estat revisada.
