Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/50

hauer podie donaue per vana glorie e a jucglars e a cauallers saluatges e a menyar a auols gents e golces.
 A questes, Tundals, com molts amichs hagues e molts companyons, e entre los altres hauian vn, lo qual li deuia iij. cauals per raho de cauallaria. E com lo terme del deute fos passat, aquell caualler vench aquell Tundal, e aquel caualler reebell e emparassen molt be e atural sa ab si per .iij. dies, dins los quals .iij. dies a aquel caualler no sague cura de percaçar los caualls; e com aquell lo requeris quel paguas, aquell caualler li respos que a ades no hauia de quel paguas. E com Tundal despaguat sen partis e pres comiat, aquell caualler, per tal que asuauas, feu laturar a menyar. E sigueren a taula, e la espasa que tenie en la ma ab lo foure *[f. 70] posa; e co*mença de penre lo menyar, e tan tost fo ferit per cop que hom veure no poch, si que la ma que hauia estesa al menyar doleguar no poch ne a la bocha aportar. E comença a cridar molt terriblement e la sua espasa que auia posada dix a la muller del companyo que la preses, e dix: « Guarda aquexa espasa, que jo muyr me. » E tan tost lo cors hagi com a mort e caech en terra, tot en axi com si nuyll temps anima noy hagues hauda, en lo qual cors foren tots los senyals de mort que en cors mort poden esser. Vench corrent tota la companya; leuen la taula, criden los escudes, ploren los companyons el hoste, e lo cors esta estes, los senys li sonen, vench tota la claracia, maraueylles lo poble, tota la ciutat es torbada per la soptana mort del bon caualler. E jague axi mort lo cors de la horonona del dimecres entro en lo dissapte en aquella matexa hora, empero .j. poch de calor sentia hom e hauia en la part esquerre, ves lo cor, quil