Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/39

ab tan gran fortelea auia desliurats. Aquells enperestirs lo caualler per lochs delitoses menants, aquell passan ça e la, molt mes coses delitoses e alegres vee, que negun hom per molt saui que fos, ab lengue o ab ploma no pogues dir ne escriure. Ab tanta bellea de claredat de lum ere illumina*[f. 24]da la terra aquella, que, axi com lum de lanterna serie exceguada per la resplandor del sol, axi parrie la claredat del sol en mig dia exceguada per la mareuellosa resplandor de la claredat daquella terra. La fi enperestirs daquella terra per masa gran granea daquella veer no poch, sino tan solament per aquella, part per la qual entra per la porta. Ere enperestirs la terra aquella axi com a prats delitables e verdeyants, de diuerses flors e darbres de moltes maneres e de molts fruyts darbres enbeleyda e ornada: que, segons que dehie, de sola odor daqueles sens fi poguere viure, si aqui li fos laerm destar. Nuyt nuls temps aqui no ere, ne la terra aquela escuruir no podie, mas resplandor del cel pus pur per perdurable claredat enbelehie e resplendir fahie. En tanta multitut domens en aquela terra vehie, que anch en aquesta vida negun hom mortal nos pensaue que hagues vista: dels quals los vns en aquests, los altres en aquels lochs, per couents departits estauen. E enperestirs axi com volien aquestes companyes ab gran alegrie passauen: axi ere feyt per tal que los vns de la vista dels altres salegrassen, e los altres de la vista benestrugament sadelitassen. Companyes per lochs stauen, e de dolç cant darmonia e da acordable veu a nostre Senyor Deus dolcers laors donauen. E axi com vna estella es pus bella que altre en claredat, axi ere vna companya pus enbeleida que altre en claredat de cares e de vestidures. Los vns eren vestits de vestiments daur;