demonis, « a nos consenties que ten tornasses, e aquest peryll escaparas, e a ta terra sa e sauul tornaras . » Pensan enperestirs lo caualler, de
quans perylls e de quants turments la auia desliurat lo seu desliurador, torna apallar lo nom de Jhesu Christ. E comença sobrel pont a peu a peu a anar, e neguna cosa lenegua sots los seus peus no senti,
mas fermament anan, sots fiança de nostre Senyor;
e com pus alt puya pus ampla troba lo pont. E veus
apres que, com .j. poch ach anat lo caualler, en tant
creegue la amplea del pont, que si dues carreres
sencontrassen nos feeren enbarch.
*[f. 23] E certes los demonis, qui lo caueller entro
aquell loch auian menat, e mes enant anar ne seguir
no poguessen, al peu del pont estegren quaix que
esperassen que lo caualler caygues. E veens los
dimonis que lo caualler ffranchament e sent tot
enbarch passaue, ab tans crits e ab tant brugit laer
feriren, que la orror e la pudor [paor ?] dequells
crits, molt menys soferidor parech al caualler, que
neguna de les penes que a aquell auia feytes. E
com lo caualler vee los demonis estar en j. loch e
que mes anant no podien anar, membren del seu
piadors guiador segur anaue. Los demonis enperestirs sobre lo flum correns los lurs ganxos sobre lo caualler gitauen; mas aquell sa e sauul passaue; e com mes anaue tanta amplea del pont trobaue, que
apenes podie veure lo flum duna part ne daltra del
pont.
Lo caualler enperestirs, que ja fo franch de tota temptacio, vee denant si vn mur alt e gran. Ere enperestirs lo mur de marauellosa bellea, e dobra que no podie esser a altra comparada ere. En lo qual
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/37
Aquesta pàgina ha estat revisada.
