pou tot sols. E aqui .j. poch sigue, e com sens companye fos e nos sabes ves qual part se giras, isqueren del pou altres demonis, los quals els no conexien; digueren a aquell: « ¿Que fas aci? Los companyons nostres qui digueren a tu que aquest ere infern, mentit tan, car de nostre costum es que tosts temps mintam, per tal que aquells que per veritat no podem enguanar, ab fals als enguanam: no es aquest infern, mas nos ti manarem a imfem. »
Dequel loch menaren lo caueller ab brugit gran
e orrible, e vingueren a vn flum gran e pudent, e tot
quax cubert denceniment de sofre e ple encare de
gran multitut de demonis. E digueren los demonis
al caualler: « Sots aquest flum flameyant sapies *[f. 22 v] que es infern. » E sobre aquest flum, de riba a
riba, vn pont passaue. « Per aquest pont » ço digueren los demonis al caualler, « as per fina força a passar; e nos escomourem vent e torballons, e del pont en lo flum te gitarem: * e los nostres companyoos qui en lo flum son, te pendran e en i[n]fern te metran et cabuçaran. Volem enperestirs tu primerament asayar, e mostrar [e] com tu segur passar[as] per aquell pont. » E preseren lo per la
ma e menaren lo al pont.
Eren enperestirs en lo pont .iij. coses molt temeroses e espaordibles e [a] aquels qui per aquel auian a passar: la primera cosa, que tan lenech e tan lis ere, que, per ampla que fos, apenes hi pogre hom anar: la segona, que tan estret e tan prim ere lo pont, que apenes en aquell pogre estar negu, ne anar: la terça, que en tan gran altea ere feyt aquel pont, que orrible cosa ere, sol com hom lo guardaue ne los vuylls ves el eregie. « Si encara » ço digueren los
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/36
Aquesta pàgina ha estat revisada.
