nes discrepancies de que'ns farem càrrec tot seguit, respòn al text català. La identificació, doncs, del nostre tractat sobre l'Aparició de l'esperit de Guido de Corvo ab l'opúscol llatí de que's tracta, no dóna el més petit lloc a dubte.
Els diferents textes llatins y francesos no estàn d'acord respecte a la localització y a l'època de la Disputatio, ni tant sols en lo relatiu al nom del personatge. En quant al llinatge d'aquest, per uns textes és Torno, per altres Turno, y per altres, en fi, Corvo: aquest darrer és el cas també del text català. El senyor Hauréau interpreta el nom llatinitzat de l'aparegut, suposant que degué dir-se, en francès, Guy de la Tour, o, tal vegada, Guy du Corbeau.
En quant a la localitat és, sens dubte, la població francesa d'Alais, en el Gard, anomenada Alestum en llatí; uns textes donen aquesta localitat com allunyada per trenta
llegües de Roma; altres fixen aquesta distancia en trenta llegües, en vint-i-quatre y en trenta milles, segons els casos, emperò en relació ab la cúria romana que aleshores residia a Avinyó y no a Roma. Encara que cap d'aquestes xifres sia absolutament precisa, no per això resta menys identificada la localitat ont degué ocórrer l'aparició de Guido de Corvo.
En quant a l'any del fet en qüestió, tampoc és sempre
igualment fixat en els diversos textes: 1304, 1323, 1324,
1334, 1341 y 1423, són els anys que'ns ofereixen les distintes versions. La darrera data, 1423, déu ésser de moment descartada, per quant se sab del prior Joan Gobi que visqué en el segle xiv. Pot dubtar-se entre les dates 1323, 1324, 1334 y 1341; tot escatit, sembla lo més probable que la data del 15 de novembre de 1323, fixada pel més antic dels manuscrits, sia la data precisa.
Després d'haver tractat a fons aquestes qüestions previes, M. Hauréau en el séu estudi esmentat se proposa aquesta demanda: ¿Quí és l'autor de la Disputatio? A la qual
