deixar, situada la relació que existeix entre aquesta obra de Lope y la de Calderón, de que anem a tractar tot seguit.
A base, doncs, de El mayor Prodigio, de Lope, segons estableix el senyor Menéndez y Pelayo, escrigué el cèlebre
don Pedró Calderón de la Barca devers 1635 (abans del 23 de novembre del mateix any, segons Hartzembusch) [1], un drama religiós, en tres jornades, intitulat El Purgatorio de San Patricio.
La escena passa a Irlanda, en la cort del rei Egeri, entre gents qui no tenen cap mena de religió y se desentenen de
tot poder deífic, car no creuen en la existència d'un Déu, sia de la mena que sia. Els personatges qui intervenen en l'acció són, ademés del rei Egeri y dues filles seves, Polònia y Lesbia, un capità de pirates anomenat Filipo, y els dos personatges tradicionals: Sant Patrici y Ludovic Enio. Hi ha encara altres papers secundaris, y, com no podía mancar-hi, el graciós, anomenat Paulín, ab la seva muller Llocía.
Comença el primer acte o jornada, prop de la mar, ont
el rei Egeri, enfellonit a causa d'un somni que ha tingut, tracta de precipitar-se a les ones; de lo qual el dissuadeixen ses filles. El somni ha consistit en la visió d'un jove ardit, de la boca del qual eixia una flama qui abrusava les dues filles del rei, deixant indemne an aquest. S'ou el sò d'un clarí, y Polònia se'n va, ansiosa, a veure el vaixell de Filipo, el séu amant, qui arriba. Dintre de poc reapareix, desesperada, donant compte de la perdua total del vaixell al punt d'arribar a la costa.
Patrici y Ludovic, que's suposen únics supervivents del
desastre, arriben nedant, y són recullits pel rei y les seves
gents. A demanda del rei, Patrici se dóna a conèixer, y reconta la seva naixença, vocació y primers miracles; en ell reconeix Egeri el jove que ha somniat, y, en efecte. Patrici interpreta el somni del rei en el sentit de que la llengua de
- ↑ Biblioteca de Autores Españoles; vol. 14 (4.t de les Comedies de Calderón), pàg. 671.
