y un drama de Calderón
L'assumpte de la llegenda qui ens ocupa passa dels dominis de la novela als del teatre, en el primer terç de la dissetena centúria: Lope de Vega fou, segons sembla, qui de primer feu aital adaptació, ab la seva comèdia intitulada El mayor Prodigio o el purgatorio en vida.
No havent-nos estat possible conèixer aquest text de
Lope, ab tot y la diligencia que hem posat en procurar-nos-el, ens hem de limitar a transcriure lo que, incidentalment, escrigué el senyor Menéndez y Pelayo, després de fer llista dels títols de les comedies de Lope sobre vides de Sants[1]:
« Nada decimos aquí de las dos notables piezas religiosofantàsticas, Fray Diablo (original de El Diablo predicador, comúnmente atribuïda a Luis de Belmonte) y El mayor Prodigio o el purgatorio en vida (original de El Purgatorio de San Patricio, de Calderón), porque la atribución de estas dos piezas a Lope, aunque apoyada en tan respetable autoridad como la de Schaeffer, todavía no està exenta de controversia, y requiere particular estudio, que tendrá su propio lugar cuando tratemos de las comedias atribuídas a Lope. Y ojalá que para entonces podamos añadir a su repertorio, con prueba plena, estàs dos románticas
creaciones, que Lope no necesita para su gloria, pero que bastarían para la de cualquier otro poeta. »
El no haver pogut acabar l'il·liustre crític la magna publicació de les obres de Lope de Vega, que feia a obs de la
Reial Academia Espanyola, ens deixa en la ignorancia de les raons en que creia poder consolidar l'atribució a favor del « Fènix de los Ingenios » de la comedia El mayor Prodigio; emperò el paràgraf transcrit no deixa dubte respecte la opinió d'en Menéndez y Pelayo, y és prou categòric per a
- ↑ Obras de Lope de Vega, publicadas por la Real Academia Española; vol. V, pàg. LVII (Madrid, 1895).
