Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/340

Aquesta pàgina ha estat revisada.

grans consideracions per part de l'abadessa y de les demés religioses. (Es d'advertir que l'autor anomena Teodosia a la cosina, a fi de dissimular — diu — el seu veritable nom.)
Ludovic era, com no podía per menys, mólt libidinós, y rès no respectava en quant se tractés de satisfer les seves passions. Així no és d'estranyar que, ab la mólta llibertat de que disfrutava en aquella santa casa, y ab les familiaritats de que, per raò del parentiu, pogué usar ab la seva cosina (qui era jove y gentil de son cos, y, encara que consagrada a Déu, mòlt amiga de compondre's y embellir-se), acabà per enamorar-se'n, y, sobretot, per enamorar-la. El perfidiós amant no parà fins a induir a la monja a fugir ab ell, y a endur-se'n, de passada, els joiells de més preu que'l convent posseía, per anar a refugiar-se a Espanya, ont havien de casar-se. Convinguts en això, s'escaparen els dos enamorats una matinada, després que Enio, ajudat per dos companys, hagué saquejat el monestir; y, quan els de la casa se'n pogueren donar compte, ja aquells, muntats en sengles cavalls, eren a dotze llegües lluny.
Entraren a Espanya, y anaren a instal'lar-se a Valencia. Posats aquí, y havent passat un any en companyía els dos fugitius, foren tantes les disbauxes a que s'entregà Ludovic, que la pobra Teodosia hagué de sentir tot el pes de sa malaventura; y encara més quan aquell, ab l'afany y necessitat de diners, obligà a la seva companyona a suposar-se germana d'ell y no altra cosa, per a poder mercadejar ab sa bellesa: d'aquesta manera feu anar a la pobra dóna d'un poble a l'altre. Aquesta trista vida durà deu anys, a la fi dels quals, no podent soportar més Teodosia els séus remordiments y el mal tracte d'Enio, va entrar de bell nou a un convent, a Andalusia, reconciliada ab la Església per la intercessió d'un sant varó, ab el qual se confessà. Després de sis anys de grans penitencies y vida exemplarissima, morí Teodosia en el convent, ab prous indicis de que la seva ànima pogué encara esperar la salvació.
Es cosa impossible d'enumerar totes les malifetes d'Enio després d'això: robatoris, homicidis, disbarats de tota llei, durant vuit anys, fins que s'entornà a Perpinyà; ont, després del temps transcorregut, ja ningú no'l conegué. Aleshores se