Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/338

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Marco Marulo, Lib. 3. c. 4 [1].
Maurlico Siculo, in suo Martyrologio [2].
El reuerendissimo señor Don David Rolho, obispo y viceprimado de íoda Mibernia [3].
El cardenal Belar mino: Lib. 2. de Purgat.[4].
Beda: Lib. 3 & 6 de Reuetat. S. Birgittae [5].
Fray Dimas Serpi: Lib. de Purgatorio, c. 26[6].
Iacobo, in sua Hist. Orientali [7].
Solino, Cap. 35 [8].
Misingamo , in Florileg. [9].
Y muy doctamente don Felipe Osulevano Bearro, Hiberno, en el compendio que hizo de la historia de Irlanda [10]; «donde, tratando deste Purgatorio, refiere una relacion del

Vizconde de Perellos, español valiente y senor de la Boronia de Ceret, que entro dentro despues de la muerte del Rey Don Juan de Aragon, a quien amaua tiernamente, con

  1. No donant-nos el títol del llibre, dubtem si serà l'obra Hymni et epigrammata Marulli (Florença, 1497); l'autor és anomenat Michael Tarchaniota Marullus per Brunet (III, 1.511).
  2. Aquest Martyrologium no l'hem sabut trobar, pel nom d'autor, en el Brunet; tal volta sia el llibre que descriu en el vol. III, col. 1.510, imprès per primera vegada a Roma en 1586.
  3. El nom del bisbe Rotho no apareix com autor en el Brunet. El no citar en Montalvàn el nom del llibre, deixa creure que's tracta d'una autoritat citada per referència d'altre autor.
  4. El Catecisme del cardenal Bellarmino, dèu voler ésser l'obra, el títol de la qual és omès en la referència.
  5. Les obres del Venerable Beda foren impreses per primera vegada a Basilea, en 1563 (Brunet, I, 731).
  6. En Salvà (II, 658) fa esment del Tratado de Purgatorio contra Lutero y otros herejes, de fra Dimas Serpi, imprès a Barcelona, en 1604.
  7. No'ns ha estat possible identificar aquest Jacobo, qui dèu ésser diferent del Voràgine esmentat abans.
  8. Dèu fer referència a l'obra de Julius Solinus, De Situ orbis terrarum et memorabilibus quae mundi ambitu continentur liber, impresa l'any 1473 a Venècia, segons Brunet ÍV, 428).
  9. Thomas Messingham, autor d'un Florilegium insulae sanctorum... Hiberniae, que descriu en Brunet (III, 1673).
  10. Vegi's la nostra il·lustració anterior (§ 28).