per a millor intel·ligencia del Purgatori de Sant Patrici; en el tercer és descrit el lloc de la cova, y és donada raó de per què Sant Patrici demanà a Nostre Senyor que li mostràs aquest Purgatori; en el quart s'adueixen autoritats y arguments en favor de la certitut del Purgatori de Sant Patrici; y en el cinquè vénen descrites les cerimonies y diligencies ab que's realitza l'ingrés a la cova.
D'aquests cinc capítols, que podríem considerar com a
preliminars, el més important per als nostres punts de vista és el quart, perquè l'autor ens hi indica les fonts literaries y doctrinals de que's serví per a la composició del séu llibret. Els autors y obres citats, són els següents [1]:
Henrico Salteriense y Mateo Parisiense, in visione Oenci militis [2].
Dionisio Cartujano: Lib. de quatuor nouissi. art 14, & de judicio particul. animar. art 24 [3].
Iacobo Ianuense (o Genuense), Dominicano, in vita S. Patricij in Legenda Sanctorum [4].
Radulfo Hygeden, in suo Polychronico [5].
Cesario Heisterbachense, in suis Dialog. [6].
Mombrisio: Tom. 2. de Vitis Sanctorum [7].
- ↑ Edició de 1628, pàg. 22 v.
- ↑ Respecte an aquests dos personatges, pot veure's lo que n'hem dit abans (§ 6); Mateu Paris és autor d'una Crònica o Historia d'Anglaterra, descrita per Brunet, IV, 370.
- ↑ Dionís de Leeuvis, nat a Rickel, anomenat el cartoxà, és suposat autor del llibre anònim titulat Quatuor novissimorum liber, descrit per Brunet, vol. IV, col. 1.005. Aquest llibre és l'origen del Cordial, castellà, imprès a Çaragoça, en 1494; y seria útil veure si el nostre Eximeniç pogué servir-se'n per al séu opúscol, posat enfront de la edició de 1486, descrita suara per nosaltres (§ 24, text a).
- ↑ Aquest autor és més conegut pel nom de Voràgine (de Varazzo, lloc de sa naixença) y és el compilador del Flos Sanctorum.
- ↑ El Polycronycon, de Ranulph Hygden, benedictí del monestir de St. Werberg (Brunet, IV, 792).
- ↑ Caesarii heisterbacensis monachi ordinis cisterciensis, Dialogus miraculorum; llibre imprès abans de 1475, a Colonia (Brunet, I, 1.462).
- ↑ Boninus Mombritius, Sanctuarium, sive Vitac sanctorum; obra impresa, devers 1479, a Milano (Brunet, III, pàgina 1.818).
