llamado Aquilino, en el lib. 3. c. 240, tratando en el de | como entro vn soldado en dicho purgatorio y lo que en el | le sucedio, lo qual refieren tambien el Padre Doctor Pedro Sanchez Jesuyta en su libro 4. c. 4. n.° 61 . fol. 11 , y | fray Dimas Serpi, frayle menor, en el tratado del | Purgatorio que hiço, c. 26; y Dionisio Cartusiano en el libro de Quatuor Nouissimijs, art. 48; idem in Tratatu de Particulari Judicio post mortem eodem lib art 24 pag. 418. »
Aquesta traducció castellana és, ab tota seguretat, feta sobre el text imprès de 1486; y si comparem el séu incípit ab les noticies que O'Sullivan dóna de l'obra d'en Perellós (§ 25), comprovarem tot seguit que aquesta traducció castellana pot ésser la mateixa a que fa referencia l'autor irlandès, y que d'ella pogué pendre totes les noticies bibliogràfiques relatives a la edició impresa de 1486 (que O'Sullivan no conegué, car se serví d'un original manuscrit, segons declara); d'aquest text pogué treure ademés l'atribució de la susdita edició als bons oficis de fra Francesc Eximeniç. Això darrer no sembla tant clar en el manuscrit castellà que tenim a la vista, en el qual se fa la confusió del susdit Eximeniç ab l'autor de la traducció castellana; emperò segurament estaria més ben explicat en el manuscrit castellà que degué veure O'Sullivan; podent-se atribuir, la confusió que ara observem, al copista del manuscrit actual, qui pogué variar poc o mólt la redacció de l'incípit, interpretant-lo a sa manera.
Per lo que O'Sullivan diu de la popularitat d'aquest llibret, ja en el séu temps (y no essent probable que ho volgués dir de l'original català), és de creure que la traducció castellana dataria d'alguns anys abans, o sia del primer deseni del 1600.
(1621)
No perquè la crítica moderna hagi de considerar el llibre d'en Perellós com apòcrif, deixà d'obtenir en el séu temps y
