mar podien, mas, axi com a homens quis moren e
son en passament, la veu de tot en tot prima e flacha trahien fora. De uent encara fret seguant, e de
plagues, encara dels demonis eren leyg menats e
turmentats. « Aquestes coses » ço digueren los demonis al caualler, « si a nos no consents que ten
torns, sostendras. » E com *[f. 20] lo caualler aço fer
no volgues, e apellas lo nom de Jhesu Christ, defaliren los demonis.
En lo quart camp tiraren lo caualler, lo qual
camp ple ere de molts fochs e de tota manera de
penes e de turments; car eren penyats ab cadenes
de foch, los vns pels peus, los altres per les mans, los
altres pels cabeylls, los altres per les cames els caps
a aual girats, e acabuçats en flames de sofre; los
vns penyauen sobrel foch, guanxos de ferre ficats
en los vuylls lurs, ho en los nases, ho en les guances,
ho en les mamelles, ho per los membres vergonyoses; los altres en fornals de sofre eren cremats; los
altres sobre peeles eren frits, e ab esters de fferre
de foch enestats al foch eren torrats, los quals los
vns dels dimonis girauen; los altres ab gotes de
mataylls aflamauen, los quals tots ab plagues pudens
los demonis corrent leyament turmentauen. Totes
maneras e tot linatge de turments e de penes, que
pensar ne albirar se poden, aqui vee. Aquí encara
alsguns dels seus que anants auie vists conegue.
Los plants els plors e les clamors els crits de tot
aquells que hoy, ne lengue ho porien dir, ne sen
ne enteniment de persones mortals ho porien
pensar. Aquests camps, no solament eren plens
daquels qui eren turmentats, mas encara de dimonis quils turmentauen. E com lo *[f. 20 v] caualler appe-
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/32
Aquesta pàgina ha estat revisada.
