nosaltres perfectament conegut, tant per lo menys com hem vist que hagué d'esser-ho an en Perellós abans del séu pretingut viatge: la nostra coneixença no'ns deixa cap mena de dubte sobre el fet de que en Perellós, per a fer la historia de sa visita al purgatori de Sant Patrici, se va apropriar senzillament la narració del cavaller irlandès, qui l'havía precedit de dos-cents-cinquanta anys.
Aitals són els fets. ¿Hem de concloure que'l viatge d'en Perellós sia una falsetat tot ell? En darrer extrem queda el
séu passaport; y si d'aquest acabés per demostrar-se que, per una causa o altra, no va arribar a ésser utilitzat, quedaría encara establert d'una manera indubtable que, després de la mort del rei Joan, en Ramón de Perellós formà el propòsit decidit d'anar-li a fer una visita a l'altre món. Pogué desdir-se'n, pogué haver topat ab obstacles insuperables; emperò, en tot cas, ell no va creure oportú renunciar, als ulls de tants com degueren informar-se de la seva temeraria pensada, a la gloria d'haver-la duta a feliç terme.
El document més antic que de la narració d'en Perellós
ens romàn, és el manuscrit llenguadocià de que anem a ocupar-nos: la publicació recent de quasi tot son contingut, per obra dels senyors Jeanroy y Vignaux, de Tolosa [1], ens posa en condicions de parlar-ne aquí ab plena coneixença, deixant als editors l'honor y la responsabilitat de les llurs informacions.
Se tracta d'un volum, de format 16X22 cm., de 100 fulles de paper, y se'l conserva, desde 1879, en la Biblioteca Municipal de Tolosa. Son contingut és com segueix:
a) Foli 1: [Viatge d'en Perellós]. Comença aquest text, sense rúbrica que l'encapçali, ab els mots llatins: « In
- ↑ Voyage au Purgaloire de St. Patrice, Visions de Tindat et de St. Paul; texles languedociens du quinzième siecle publiés par A. Jeanroy, A. Vignaux. Toulouse... 1903. Forma part de la « Biblioteca Meridional » editada sots els auspicis de la Facultat de Lletres de la susdita ciutat.
