essent, per lo tant, anterior a les de Tundal y d'Owein;
les quals, segóns ha fet ja notar algú [1], tenen grans analogíes ab aquesta.
Estampada la part d'aquest volúm en que donèm el text
de la Visió de Trictelm en ocasió en que encara no'ns havía llegut de fer-ne'l coteig ab l'original llatí, alguna de les
esmenes proposades per nosaltres a fí de ajudar a la inteligencia del text, resulta potser poch fundada. Esmenarèm aquí, en lo possible, aytals deficiencies, discutint aquells passatges en els quals el poch versat traductor de la Visió de Trictelm deixà poch menys que incomprensible'l text.
a) III, 3-14. « En los entichs temps... » Així comença la traducció catalana, emperò'l text llatí determina l'any just
de 696 en que tingué lloch la visió. Es de creure que'l traductor català no donà gran importància a n'aquest detall, essent com era'l seu obgecte treure profit de la exemplaritat de la llegenda.
Per lo demés, tota aquesta introducció resulta obscura en el text català, no salvantla d'això la intercalació d'un verb
proposada per nosaltres (III, 9). El text llatí diu:
« His temporibus (DCXCVJ) miraculum memorabile, et antiquorum simile in Britania factum est. Namque ad excitationem viventium de morte animae quidam aliquandiu mortuus ad vitam resurrexit corporis, et multa memoratu digna quae viderat, narravit; e quibus hic aliqua breviter pcrstringenda esse putavi. »
« En aquest temps (any .Dc.xc. vj.) un miracle digne de memoria e semblant dels antichs, en Bretanya fet es: perque los vivents poguessen esser sauls de la mort de la anima, un hom qui una vegada fo mort e resucita de mort a vida, moltes coses que vistes havia dix e comta; de les quals aci algunes breument he ordenat de posarne. »
b) III, 15-51. Comença'l llatí: « Erat ergo pater familias... »
- ↑ Aléss. d'Ancona: I Precursori di Dante, pàg. 61, nota.
