IIb. Perdut.
IIc. Suprimit.
XXI. Los religioses. Llatí: « De glòria monachorum et sanctimonialium ».
Llenguadocià;
IIa. S'acorden, llevat de lleugers incidents, ab l'original llatí.
IIb. Perdut.
IIc. Suprimit.
XXII. Los fundadors desglesies. Llatí: « De defensoribus et constructoribus ecclesiarum ».
Llenguadocià;
IIa. Tant l'un com l'altre text abrevíen alguns passatges, especialment en la explicació de l'àngel.
IIb. Perdut.
IIc. Reprèn l'original després d'haver omesos els quatre capítols anteriors a n'aquest. Traducció, com de costúm, feta ab certa fantasía: fa tenir dotze branques a l'arbre (línea 685) pera tenir lloch després d'assimilar-les als apòstols (línea 708); y allarga la enumeració de les gents devotes a la iglesia (línees 709 y següents).
XXIII. Los àngels. Llatí: « De gloria virginum et novem ordinibus angelorum ».
Llenguadocià. Poch exacte en alguns passatges.
IIa. Es puntual, exceptuant la enumeració de les nou ordres angelicals, omesa aquí, com en el text llenguadocià.
IIb. Possehím d'aquest capítol les darreres línees no més, després de la llacuna de l'original. Aquest final de capítol correspòn ben puntualment al text llatí.
IIc. Aquí'l traductor disposa ab gran llibertat
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/298
Aquesta pàgina ha estat revisada.
