Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/297

XVI. Lloch dels deslliurats de purgatori. Llatí: « De campo letitie et fonte vite et requie non valde bonorum ».
Llenguadocià. Traducció bastant puntual .
IIa. Suprimeix l'acció de gràcies de l'ànima (cfr. IIc, 635-645); llevat d'això, igual.
IIb. Perdut.
IIc. Igual que'l llatí, ab algunes frases ampliatories intercalades.

XVII. Los reys Contaber y Donat. Llatí: « De Donacho et Conchober regibus ».
Llenguadocià. Com el text llatí; els reys se diuen Cocomart y Domas.
IIa. Igual que l'original; emperò'ls reys, Contaber (o Cantaber) y Donat.
IIb. Perdut.
IIc. Traduit lliurement; els reys no són anomenats.

XVIII. Lo rey Cormarch. Lo Llatí: « De Cormacho rege ».
Llenguadocià;
IIa. Bastant d'acort ab l'orlglnal.
IIb. Perdut.
IIc. Suprimit.

XIX. Loch dels qui han servada fe conjugal y caritat. Llatí: « De gloria conjugalium ».
Llenguadocià. Traducció bastant fidel.
IIa. Abreviat en la línea 941, y després en la 951, suprimint sengles fragments de l'original.
IIb. Perdut.
IIc. Suprimit.

XX. Los martres y los casts. Llatí: « De gloria martyrum et continentium ».
Llenguadocià. Traducció un xich lliure en algún passatge; suposa una pregunta de l'àngel que no es en el text llatí.
IIa. Tot d'acort ab el llatí; aquí'l traductor no ha degut suprimir la pregunta de l'ànima, perque en el text original no existeix.