La Versió C no es en realitat més que un escurçament o refundició de la llegenda. El personatge principal s'hi anomena Tuglat, y de les seves visions no's trasllueix res de lo qu'en la versió llatina forma'ls capítols XI a XIV, XVIII a XXI, y XXIV a XXVI; també l'acabament es, no ja abreviat, sinó modificat en vistes de tancar de cop ab el tema, oblidant-se de Tuglat en el Paradís com si ja degués romàndre-hi pera sempre. Tot això fa creure que, possiblement, l'autor d'aquesta redacció no treballava sobre'l text llatí original, o que, en tot cas, tractava d'extreure-n aquells elements més susceptibles de fer impressió damunt dels oyents o llegidors pera'ls quals treballava.
a) Un manuscrit de les darreries del XV.en segle, donat
a conèixer en 1832 pel marquès De Castellane [1], y que's conserva actualment a la biblioteca municipal de Tolosa de
França, conté la Visió de Tundal en llenguadocià (vegi-s § 23). Aquesta versió ha estat publicada no fa molt, juntament ab altres dos textes, força interessants pera nosaltres, que conté'l meteix manuscrit [2]. En el present lloch, després de donar compte de la existència d'aquesta traducció llenguadociana del Tundal, ens limitàrem a anticipar que aytal versió no sembla pas tenir que veure ab cap de les tres catalanes que presentèm en el nostre volúm.
b) Sembla que's tracta d'un altre text llenguadocià del {{Maj|Tundal} en la breu noticia que dóna M. Lacroix [3] d'un manuscrit francès de la biblioteca de Turín, marcat « 4.22. K. » El text comença: « Una vesion fou facta en Ibernia en l'an de Nostre Senhor 1248 qi era lo segond an de Papa
