mentaria]. D'abdúes cares d'aquesta fulla, stranya evidentment a tot lo demés del còdiç y probablement afegida al cos
del volúm en una de ses darreres relligadures, compareix, apenes desxifrable, aquesta Visió, desconeguda en aquests moments pera nosaltres. En altre lloch se'n tractarà més especialment (a l'anotar el text VII del present volúm).
Encara que treballant sobre un meteix text llatí de la
Visió de Tundal, els tres anònims autors de les versions
catalanes imposaren a llurs treballs respectius un segell propri, d'acort ab la manera personal d'entendre'l tema que tenien entre mans.
La Versió A, que se'ns conserva integralment, té un gran aventatge sobre les altres dues: es la única qui apareix en son començament perfectament documentada, conservant-nos, encara qu'en extracte, les noticies que conté'l pròleg de l'original llatí (lla, 4-14), sense mancarhi l'any, 1149, en que degué tenir lloch la visió. Segueix, capítol per capítol, els de l'original, excepció feta dels XXIV y XXV qui tracten de Sant Rodiu, de Sant Patrici y de uns quatre bisbes, suprimits segurament per no ésser gayre coneguts a Catalunya; únicament ens abrevía'ls diàlegs que s'estableixen entre Tundal y'l seu acompanyant a cada estació de
llur viatge, pera acabar declarant l'angèlich personatge les
menes de gents que en cada lloch sofreixen pena o frueixen
de ben guanyada beatitut, o reuneixen en sí meteixos abdúes
coses, com el rey Contaber, per exemple.
Una observació, de passada, sobre'l títol particular ab
que apareix batejada aquesta versió: «La Visió del monestir de Clares Valls » diu el manuscrit del Escorial, per escrit
de la propria mà a la qual se deu tot el còdiç. No dubtèm, ab
tot, que aquest títol es conseqüencia d'una falça lectura del
copista, o de qui fos, que va voler donar un nom a la narració. Aquesta diu en català al començament (lla, 11-14): « ...en lo qual an encara Sent Malechias mori en lo monestir de Clareuals vista fo aquesta visio». Segons ahent se con-