La visió de Tundal es, sens dubte, dintre de la extensa
branca literaria de les visions de l'altre món, una de les que major popularitat hagué d'assolir en la edat mitja. Els manuscrits llatins qui'ns la conserven en la redacció original són molt nombrosos, havent estat publicat aytal text diverses vegades; d'entre totes les edicions, hem triat la que donà a llum 'Albrecht Wagner en 1882 [1] pera estudiar les versions catalanes que'n possehím, les quals són en nombre de tres.
Fins ara sols se tenía noticia de la existencia de dues de dites versions: la publicada per en Pròsper de Bofarull [2], en 1857 ( la Versió C, segons la nostra nomenclatura), y la donada a conèixer per en Q. Baist [3], en 1880 (o sía la nostra Versió B); al menys no'n esmenten pas d'altres els darrers tractadistes qui s'han ocupat de la qüestió [4]. Constitueix, al nostre entendre, un novell aport a l'estudi de la nostra historia literaria, la exhumació d'un tercer text
- ↑ Visio Tnugdali lateinisch und altdeutsch (Erlamgen, 1880).
- ↑ Documentos literarios en antigua lengua catalana (Barcelona, 1857); pàgs. 81 y següents.
- ↑ Eine catalanische Version der Visio Tundali, en la Zeitschrift für romanische Philologie (Halle 1880); v. IV, pàgs. 318 y següents.
- ↑ Vid. Menéndez y Pelayo; Orígenes de la novela, vol. I, pàg. CLXXXV; y, Jeanroy-Vignaux: Voyage au Purgatoire, pág. XXVII, nota a.
