de Tàrrega
En el pròleg o endreça qui precedeix en el text català la
narració del Viatge d'Owein, l'autor de la traducció ens dóna a conèixer el seu nom, la data del seu treball (1320) y les rahons qui l'induhiren a empendre-s aquest, a saber, el profit espiritual de la noble dama a qui's dirigeix.
Respecte de frare Ramón Ros, no creyèm que, avuy per avuy, se puguin donar altres noticies que les que'ns proporciona'l manuscrit de l'Escorial. Al menys no sembla pas qu'en Torres Amat hagués disposat d'altres fonts d'informació; y encara ell no vegé'l manuscrit, sinó que's reportà a la nota d'en Pérez Bayer de qu'hem parlat abans (§2), com ho demostra'l dubte en qu'està de si'l nom llatinisat Rubeus correspòn realment al cognòm Ros: aquest ja consta així en el text original català, y sols el Rubeus es d'invenció d'en Pérez Bayer, seguint la costúm de la època de 11atinisar fins els noms de llinatge.
Vegi-s ara, copiada al peu de la lletra, la notícia d'en
Torres Amat, extreta de les seves « Memorias para ayudar a formar un Diccionario crítico de los escritores catalanes » [1]:
« Ros (Fr. Ramón). Si el apellido latino ó latinizado era
Rubeus, como se lee en la nota del Sr. Bayer N. A. B. V. pàg. 121, t. 2, el catalán debería ser Roig ó Rubió. Fué mercenario, natural de Tárrega, y en 1320 escribió varias obras en catalán y tradujo del latín otras. Llaors de Madona Santa Maria— Del menyspreu del mon.— Tradujo al catalán Purgatorium S. Patricii. Dedicó la obra á Beatriz,
mujer de D. Guillermo de Anglesola, senor de Bellpuig, y muy respetable, no tanto por su alta alcurnia, por ser hija de los condes de Pallás y nieta del emperador de Grècia Teodoro Lascaris, como por su extraordinaria religiosidad y virtudes: afío 1320. — Vitae S. Euphrosinae, et
- ↑ Barcelona, 1836; pàg. 565.
