gauen, e puis les gitauen; e apres les tornauen a
mengar e a beure, e aco no auia fi. Les altres besties que aqui eren altres homens gitauen sobre la
dita roda, e aqui els eren pengats e cremats, e, ab
sobtosos mouimens de la roda, ades eren pugats
tro al cel, e ades eren auallats tro als inferns; e axi
que les mesquines tant fort eren turmentades, que
cridauen agrament, e sanglotauen ab forts grans
plos e gamechs. Com yo aço agui vist, a mi toma
a parlar la dita dona vidua, e dix me: *[v.] « Yo avia
marit, lo qual amaua mes que a mi matexa, e
aquex mainades besties an lom tret de mos brasos e an lom gitat sobre aquexa roda; estich axi
solia e desemparada, ab gran desplaer; per que,
bon caualer, com aparega en ton esguart que est
piados, placia a la tua piatat quem vlles deliurar
de aquest peril: fugam ensems ab dos; en altra
manera perdien nos aquestes mainades besties, e
c[r]uels, e turmentar nos hien, axi com fan aquels
que ueus en la roda. » E ladonch, com de tots
puns me temptas, yom recordi e dix les desus dites
santes paraules, em senye. E de continent la dita
dona uidua desparech me; e de feyt fuy ligat soptosament e gitat sobre la roda. E, volent nostre
Senyor, yo dix en mon cor les dites oracions, e de
continent fuy deliurat de la dita roda.
E trobem en vn gran camp, en lo qual auia vn
fort bel arbre, sots la ombra del qual estauen tres
dones fort belles, que yugauen a escachs; la vna de
les quals me dix aytals paraules *.......
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/266
Aquesta pàgina ha estat revisada.
FÍ DELS TEXTES