Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/264

rich; e noy ulles contrastar, en altra manera ya de mos turments no escaparas, be que dels altres sies escapats e deliurats. » E lauores yom geri de tras, e uiu molt pus horibles serpens, drachs e altres cruels besties, que nengunes de les primeres; e per lo lur espaordiment, e per la temptacio de les dites donzelles, caigui en terra esmortit, no recordant me *[f. G] de res que ajudar me pogues; mas ivacosament la misericordia de nostre Senyor me ajuda, e recordim e dix les horacions desus dites; e de continent la dita vella e donzelles desparegeren me. E yo ffuy ligat e gitat de sobines en terra, en mig de les dites besties tant horibles, e serpens; e aqui clauaren me, ab claus que tenien tres palms e mig. E com yo viu lo cel, seniem e degui dins mon cor les dites horacions; e ab aytant yo fuy deliurat.
Em trobi en una placa fort bella, en la qual auia vn monestir de dones ffort belles, les quals dones isqueren del dit monestir, e uengueren iuacosament a mi, e digueren me aytals paraules:
« Quant es gran lo goig que nosaltres auem de ta venguda, molt noble caualler! No a lengua al mon quiu pogues dir; per quet pregam la tua noblea, quet placia venir al nostre monestir, lo qual es pus bel que altre que al mon sia; e aqui auras tot co quet volras, e ab nos ensems alegrartas, e obtendras tot quant pot esser delitos en lo mon. E fes co quet consellam per ton proffit, sino uet quines e qualles drachs, e altres diuerses besties feres a aci, que turmenten mols homens e fembres, e meten aquells en af ....... cremenlos, e de tu faran semblant. Encara ueyes quin pou *[v.] ha aci fort ample, e escur, e pregon, en lo qual ha aygua bulent que leua lo bul tro al cel. E