cor les dites santes oracions em senye axi com
auia acostumat; e tant tost fuy fora de la fornal. E
trobim en la sobiranea de un mont asats poch,
e aquim aparech la dita dona ab dues donzelles, e
dix:
« Escapat est de la dita fornal, mas pasa lo
pont si pots, car capies que inposible cosa que
tu no quaygues en alguna de les penes quet estan
aparellades. E fort est fol sit *[f. C] penses que non
vages en lo riu bulent, si asages de pasar lo dit
pont. Per quet prech que tu viles a mi creure, e
no ulles partir mal e leig de lla hon profitosament e be te pots saluar. » E ladonchs a mi recordaren les dites santes paraules; e com les agui
dites, em fuy senyat, yo ab gran paor pose lo peu
en lo cap del pont. E de feyt viu .j. caualer negre,
sobranament terible, quim dix; « Torna atras! en
altra manera yot gitare en lo flam bulent. » E
lauores yom giri de tras, per la gran paor que agui
del caualer e del caual, que axim espaordien, que
no sabia on mera nim recordaua de res quim
pogues ayudar. E com guardaua ves lo flum que
dejus mera, vehia que bulia, e hi auia gran pregonea e gran escuredat; de tot seny exia, e lo cor me
falia, per sobirana paor. E com pensaua la terribletat del dit caual e caualer, en mi matex elegia que
mes me valia gitar en lo dit riu, que no girarme a
els e guardar los altra uegada. E adonchs yo dix
en mon cor, per oblit de totes les desus dites oracions: « O las, mesqui! mal dia mes uengut! ¿que
fare si tomar no men pusch, ni anar auant? ni en
lo flum me lanç, pus soptosament que sageta
caure tro a la pregonea, e sere perdut e destrouit. » Estant axi en tanctes oribles temptacions,
ab la ayuda de nostre Senyor yom torni en *[v.] mi
Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/258
Aquesta pàgina ha estat revisada.