Pàgina:Llegendes de l'altra vida (1914).djvu/239

do, que aparexia que tot sen entras. Y demanant dit Pere Portes perque se barellaven y se pegavan tant fort, lo Dimoni que lo avia portat alli li digue que eran pare y fill, y que lo pare, quant mori, dexa hereu á son fill y li mana que restituis la heretat y vens a les personas que trobaria escritas y anomenadas en lo llibre escrit de sa ma, per quant tots los vens y heretat la posehia de mal just, y ó tenia usurpat y robat; y digue á son fill ques fes frare sis volia salvar. Dit pare mori y fou condemnat per so que ell no volgue restituhir, pues ho sabia. Dit fill, mort son pare, pensá son fill que sis fes la voluntat de son pare ninguna cosa tindria per ell, y que de necesitat se avia de fer frare; feu una resolucio en si mateix, dient: « Mon pare, quant vivia, ja sabia ell que tenia obligacio de restituhir los bens que ell tenia mal guañats y de mal just; ¿qui millor que ell ho podia aver fet, que ell mateix, que sabia la veritat? Y ell ne volgue guaudir y viurer esplendidament, y los ha gastat esplendidament: jo tambe ne vull viurer y guosar com mon pare, y ne vull triunfar y nom vull fer frare. Y que sen fos fet ell, y no hagues guanyats los bens malament, que ell nom avia de dexar en testament ni manarme tal cosa. Jo fare lo mateix: dexare mon hereu quels restituhesquia. A mes de axo, me digué y mana que li fes be per la sua anima, y que li prengue[s] bulla de la Sancta Crusada: jo non fare res; perque mon pare, ó be es al cel, ó en lo purgatori, ó en lo infern: si es al cel, no necesita de cosa alguna; si en lo infern, no li aprofita res; y si en lo purgatori, ell matex ne exira quant Deu sia servit. » Y per quant lo fill mori ab esta resolucio, se vingue á condemnar, y son portats al infern de la manera que veus, y